El passat 16 de març, l’AMPA de l’escola va organitzar la tradicional calçotada, una de les activitats més esperades per tota la comunitat escolar. Tot i que el temps no va acompanyar gaire i va ploure durant el matí, l’esdeveniment va continuar endavant amb molt bon ambient i ganes de passar-ho bé.
Com cada any, es va celebrar el concurs de salsa romesco i el concurs de pastissos, on les famílies de l’escola van poder demostrar la seva creativitat i les seves habilitats culinàries. Els calçots, que no van faltar, es van poder gaudir gràcies als porxos de l’escola, on vam trobar refugi de la pluja, però sense perdre l’esperit de la festa.
El concurs de salsa romesco va ser tot un èxit, amb moltes famílies participant i oferint delicioses salses, i els pastissos casolans eren boníssims. La tasca del jurat va ser complicada, però finalment es van premiar les millors elaboracions en ambdues categories.
Aquesta calçotada no va ser només una bona oportunitat per menjar bé, sinó també per passar una estona agradable amb les famílies, mestres i alumnes de l’escola.
L’AMPA va aconseguir, una vegada més, crear un ambient de germanor i diversió, malgrat la pluja.
GRÀCIES, AMPA!
Aquest 2025 és l’any del jubileu, i el lema és “PELEGRINS D’ESPERANÇA”, per això la XX trobada porta el títol: “SEMBRADORES DE ESPERANZA, EDUCACIÓN Y FAMILIA”.
El divendres 14 de març, a la tarda, vam començar un viatge cap a l’esperança.
La trobada aquest any era a l’escola d’Alcobendas, Madrid, i va comptar amb la participació de tots els equips de pastoral de les diferents escoles Pare Manyanet.
La Comunitat de Madrid i la pastoral ens van acollir com si fóssim una gran família: sopars, esmorzars, dinars, bones estones…, com a casa.
El dissabte 15 va ser intens, emotiu i ple de bons moments:
A les 8:15 ens vam trobar a la capella per a fer una oració, tots junts, en família, i tot seguit l’esmorzar ens esperava.
L’activitat va començar a les 9:00 amb la benvinguda, on ens van repartir diferents materials i ens van barrejar en 3 equips de treball: llavors, terra i torreta, i tots junts vam esdevenir llauradors d’esperança.
Tot seguit, a les 9:30, van fer 3 xerrades d’uns 30 minuts cadascuna, amb 3 ponents d’àmbits diferents:
Després d’un petit refrigeri, ens vam separar per grups i vam fer 3 tallers diferents a càrrec d’exalumnes i membres del grup de joves, i membres de la comunitat educativa i pastoral:
La cirereta del pastís va ser un concert-oració a càrrec de la cantautora Paola Pablo que amb les seves cançons ens va omplir d’esperança.
Tots junts van celebrar l’eucaristia acompanyats del cor d’Alcobendas, en finalitzar vam fer un dinar de germanor, on vam compartir totes les experiències viscudes.
A la tarda ens van acompanyar a visitar la catedral de l’Almudena i la cripta, i després vam fer un passeig pels carrers de Madrid.
El sopar ens esperava i tot seguit a joca, perquè l’endemà ens havíem d’aixecar aviat per agafar el tren de tornada a casa. Pel camí ens vam trobar neu i aigua, un cap de setmana molt intens, bonic i emotiu, i la companyia la millor.
El passat 13 de febrer l’alumnat de segon de batxillerat va tenir l’oportunitat de visitar la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) durant el matí. A les 8 marxaren de Reus, i ben aviat a les 10, ja esmorzats, eren llestos per començar amb la visita.
De la mà d’un estudiant de tercer de carrera, van poder conèixer les instal·lacions, serveis i les facultats que la determinen. També els va compartir algunes curiositats i característiques destacades de la universitat.
Durant el recorregut, el grup de segon van descobrir els múltiples avantatges que la UAB disposa pels universitaris i, de segur, més d’un s’hi va veure passejant per aquells passadissos l’any vinent.
En acabar la visita guiada, participaren en una activitat més dinàmica per posar a prova la seva atenció. Guardonats els atents, els alumnes es van dispersar per les facultats per dinar i explorar la universitat segons els seus interessos particulars. Finalment, van retornar a Reus amb autobús, portant amb ells una visió més completa de les oportunitats que ofereix la UAB per al seu futur acadèmic.
Aquesta visita no només va permetre als alumnes conèixer de primera mà les instal·lacions i serveis de la UAB, sinó que també els va ajudar a imaginar-se en un futur ben pròxim com a estudiants universitaris. Els nois i noies de segon van gaudir molt, mentre que per d’altres fou una experiència considerablement motivadora de cara a la nova etapa que aviat els espera.
Fa només unes dues setmanes que l’alumnat de primer d’ESO vam viatjar a Sicília. Per alguns, va ser la primera experiència amb avió. Tots, estàvem molt emocionats de poder conèixer la nostra parella cara a cara per primera vegada. Tots els nostres companys de Sicília ens van acollir amb cartells de benvinguda, abraçades i algunes sorpreses, va ser un moment molt emotiu.
Durant aquest viatge, vam poder anar a llocs magnífics, com al Museo del Mare, on vam poder descobrir una mica més de la història i tradicions de Santa Flàvia, a Villa Filangeri, on una guia ens va explicar la història d’aquella vil·la, la visita a la Capella Palatina, un lloc fascinant ple de detalls, el Palau Reial i la Catedral de Palerm, dos llocs emblemàtics dignes de visitar. També vam anar a Cefalù; un poble de costa mariner amb unes tradicions i vistes fascinants, tampoc podia faltar la visita al centre comercial de Posidó; on molts de nosaltres vam poder comprar records, i el Castell de Carini, on vam descobrir una llegenda fascinant que anava acompanyada d’unes bones vistes al mar.
A l’escola, també vam fer activitats didàctiques i divertides que vam poder compartir amb els italians. I per acabar, però no menys important, vam poder gaudir d’un concert preparat especialment per a nosaltres, ens va fer molta il·lusió, i després del concert vam poder sopar tots junts i ballar molt, vam fer una bona festa.
L’endemà, les famílies ens van portar a fer activitats diverses i després, a l’aeroport, on a tots ens va saber molt de greu haver de marxar. En conclusió, aquest viatge ens ha servit per aprendre sobre la seva cultura, costums, la seva gastronomia, les seves maneres de fer, però, sobretot, per formar un vincle amb les famílies i les nostres parelles. Al principi, tots anàvem amb la incertesa i inseguretat de com seria, si ens agradaria l’experiència, o si no. Podem dir ben satisfets que ha estat increïble, totes les coses que hem fet, totes les coses que hem viscut.
Ha estat una experiència única i irrepetible, estic segura que si ens donessin l’opció de tornar a anar-hi tots, diríem, que sí, amb un somriure d’orella a orella, estaríem encantats de repetir una experiència com aquesta, una experiència memorable, de la qual sempre tindrem records. Ja podem afegir una nova vivència inoblidable a la nostra butxaca, una experiència que sempre recordarem.
Ara ja toca que els italians vinguin a Reus. En tenim moltes ganes!
Des de l’inici del Projecte Bon Viatge estem ajudant al nostre amic Fitipaldi a conèixer tots els mitjans de transport, per tal que esculli el que sigui més econòmic, ecològic, elèctric i de baixes emissions.
Per aquest motiu el 12 de març, vam viatjar en diferents vehicles per poder-li donar molta informació. I perquè pogués triar el més adient.
Vam sortir de l’escola en autobús, direcció a l’estació ferroviària de Reus. Vam viatjar amb tren fins a Tarragona. Allí vam anar caminant cap al museu del Port on vam escoltar un conte molt bonic sobre el Marcel, la Marina i les seves aventures navegant en una barca.
I quina sort vam tenir!
Nosaltres també vam poder navegar per la mar Mediterrània amb un vaixell!
Després de dinar vam anar cap a l’aeroclub per aprendre moltes coses sobre els avions i les avionetes. El pilot Boris ens va dir que minuts abans de la nostra arribada, havien tingut la visita d’en FITIPALDI, que preguntava per nosaltres.
Llàstima que no vam poder coincidir! Però ens va saludar des del cel, mentre pilotava una avioneta.
El que no sabem és si li va agradar aquest mitjà de transport.
Segurament que aviat ho esbrinarem!
Els alumnes de primer de primària han viscut una experiència emocionant gràcies al projecte «Travelling Teddy», una iniciativa d’intercanvi amb els alumnes de primer d’ESO. Aquest projecte ha permès establir una connexió especial amb companys d’un altre país a través d’un peluix viatger.
Els més petits van escollir un peluix i li van escriure cartes plenes curiositat. Aquestes cartes van viatjar fins a Itàlia, on van arribar a mans dels alumnes de primer d’ESO que participaven en el projecte ERASMUS. Des d’allà, els nostres companys italians van respondre als missatges, fent que el peluix tornés amb noves històries i moltes emocions compartides.
A final de mes, tindrem l’oportunitat de conèixer els nostres amics italians i continuar aquest enriquidor intercanvi cultural. Estem impacients per aquest retrobament!
El passat 13 de febrer, la senyoreta Imma Farré de secundària, es va jubilar. Va ser molt emotiu i emocionant. Tots els alumnes de l’ESO i BAT li vam fer un passadís on la vam aplaudir fins al pati. Al pati li vam donar un ram de flors i un àlbum amb dedicatòries dels alumnes i dels seus companys d’etapa.
L’Imma és una persona molt estimada i important per a nosaltres. Va ser cap d’estudis durant vint-i-un anys i ha treballat a l’escola durant gairebé trenta-vuit anys. Per les seves classes d’anglès hi han passat moltíssims alumnes i és per això, que volem fer-li unes preguntes:
Imma, recordes el teu primer dia a l’escola? Què ens pots dir sobre el teu primer dia?
Sí, recordo els primers dies molt bé. Vaig començar al “Roser” l’any 1989, el que ara és l’IES Gabriel i Ferrater. Del 1973 al 1991, l’edifici va ser ocupat per l’Escola de la Sagrada Família, fins que l’escola es va traslladar al nou edifici, el que ara és l’Escola Pare Manyanet. Vaig veure posar la primera pedra i vaig ajudar a fer el trasllat.
Recordo estar nerviosa i una mica espantada, era molt joveneta i sense gaire experiència, però vaig arribar amb molta il·lusió i ganes de fer-ho molt bé. De fet, l’únic suport que tenia en aquells temps era el llibre d’anglès que havia de fer servir i els ànims d’alguns companys.
El primer any sempre costa, però després vas construint el teu camí i aprenent dels teus errors. Sempre estaré agraïda per la gran oportunitat que el director que hi havia, el Pare Sorribes, em va donar.
Quins consells donaries a un/a professor/a que acaba d’entrar?
No sé si seran consells, però crec que la clau està a ser vocacional, en posar entusiasme en tot el que es fa i mostrar-se proper, en començar cada classe amb un somriure i crear un clima de confiança. Que els alumnes sàpiguen que poden comptar amb tu, amb la teva ajuda, que se sentin valorats i respectats. És difícil, però amb paciència i constància s’aconsegueix. Els alumnes han de saber que tu també estàs aprenent molt d’ells i d’elles, i així és. He après moltes coses gràcies als alumnes i les alumnes.
Recordes algun moment molt especial i emotiu durant la teva etapa com a docent?
Molts moments emotius. Tinc grans records de les trobades amb exalumnes. Fa poc en vaig viure una d’especial, concretament de la promoció del meu fill, Andreu. Vaig poder comprovar com aquests exalumnes encara recordaven el seu pas per l’escola i volien compartir la seva vida amb nosaltres. Va ser un orgull saber que alguns dels seus fills ja estaven a l’escola i que d’altres també hi anirien quan nasquessin, els portarien al Manyanet, l’escola que els va veure créixer.
I… tot i que costa parlar d’això… algun moment dur?
Al llarg de tants anys, és veritat que algun moment dur has de viure, però els bons han pesat moltíssim més que els no tan bons i fa que te n’oblidis aviat. També, perquè en aquests moments difícils sempre vaig trobar el suport de tots els meus companys i amics que, incondicionalment, em van ajudar a superar-los amb rapidesa.
L’educació ha canviat molt de quan vas començar a ara: ordinadors, Classroom, competències específiques, LOGSE, LOE, LOMLOE. LOMCE… tu sempre has estat al dia, com ho has fet? Se t’ha fet dur?
Vaig passar de l’època en què no hi havia tecnologia a la invasió d’aquesta. Em vaig haver de “posar les piles” i reciclar-me any rere any. He atabalat força a alguns companys/es de feina que en sabien molt i que amablement m’han ensenyat a posar-me al dia. Els hi dono les gràcies per la paciència que han tingut.
La veritat és que no em va costar gaire treballar amb ordinadors, sempre m’ha agradat aprendre coses noves i la tecnologia és una d’elles. Potser, el pitjor va ser haver d’adaptar-nos a tants canvis en l’ensenyament, a tantes noves lleis, a tanta burocràcia.
Els alumnes diuen que els teus projectes eren sempre molt “guays” i que ets una inspiració per a més d’un/a company/a, com aconseguies motivar tant als alumnes? Quin és el teu truc?
No hi ha cap truc, crec. Primer de tot, has d’estar tu motivat i entusiasmat amb el que fas. Has de pensar en què els alumnes no només han d’aprendre, també han de gaudir amb el que fan. Tampoc és tan difícil captar la seva atenció fent activitats diferents, que els agradin, on puguin ser creatius, on el que han estudiat tingui una finalitat pràctica.
He tingut la sort d’estar en una excel·lent escola i de tenir uns alumnes i uns companys/es genials, els quals m’han facilitat enormement la meva feina. Potser el truc també està en l’afecte que els hi tinc a tots ells.
Per acabar Imma, si haguessis de dir tres característiques indispensables per ser un/a bon docent, quines serien?
No sé si amb tres n’hi haurà prou, però ho intentaré.
En primer lloc, el respecte. La primera paraula que deia sempre a la tutoria era aquesta: respecte. Els alumnes són tots diferents i tots es mereixen ser respectats i valorats pel que fan, sigui molt o poc.
Una altra seria no menysprear mai la feina d’algú, es pot reconduir amb paraules amables, essent comprensiu, ajudant, no amb crítiques negatives. Saber escoltar els alumnes, allò que et volen dir o explicar és una eina que t’ajuda a crear un clima de confiança.
Finalment i crec la més important, ser feliç amb el que fas, sentir-te realitzat. La felicitat es transmet i es contagia. Els alumnes noten el teu estat d’ànim i, és per això que sempre he intentat deixar els problemes personals a la “porta”.
Si alguna cosa més us puc dir, és que l’escola ha estat la meva vida durant tots aquests anys, un cúmul de vivències compartides on m’he sentit com a casa. Em costarà no trobar a faltar els alumnes, els companys i companyes i els amics, em costarà no veure’ls cada dia, però sé que he acabat una etapa i n’he de començar una altra de nova. Amb tot, sempre em consideraré part del Pare Manyanet.
Gràcies, Imma, et trobarem MOLT a faltar! Has deixat empremta a l’escola i als nostres cors!
Com cada any, avui dia 30 de gener al migdia, al pati del col·legi, ens hem trobat tots: alumnat, professors, personal del centre i totes les famílies que ens han acompanyat, al voltant de la imatge d’un globus terraqüi realitzada per l’alumnat d’ESO i el professor Òscar Insa.
Aquest any ho hem commemorat amb una jornada dedicada a promoure valors com la tolerància, la solidaritat i el respecte. Tot això sota el lema “La pau entre tots“.
La data coincideix amb l’aniversari de la mort d’una figura clau en la lluita pacífica pels drets humans com va ser Mahatma Gandhi.
Representants d’alumnes, professors, PAS, AMPA i direcció, han llegit i compartit un manifest per conscienciar-nos sobre la importància de la resolució pacífica dels conflictes i el compromís amb un món més just.
Finalment, hem cantat tots junts la cançó “Tal vez” de Nil Moliner.
L’alumnat de 6è vam anar de colònies a La Molina del 15 al 18 de gener. Van ser uns dies plens de diversió, esquí i natura! Tot i que, també, va ser una oportunitat per aprendre i compartir junts. I és que La Molina ens ha unit encara més!
El dimecres vam arribar a la tarda i vam recollir el material d’esquí. Després, vam fer una sortida per descobrir l’entorn proper. Els mestres ens van proposar un repte: aprofitar els recursos de la natura per fer una obra d’art, el que anomenem Ecoart. Ens ho vam passar molt bé desenvolupant la nostra creativitat. En finalitzar l’activitat i abans que enfosquís, ens vam dirigir a la residència Supermolina, on ens allotjàvem. Un cop allà, els mestres ens van anunciar les habitacions, un dels moments més esperats del dia, i hi vam anar per acomodar-nos. Per acabar, vam poder gaudir d’un sopar boníssim, com tots els àpats que ens preparen en aquesta residència.
El dijous i el divendres vam fer el nostre curs d’esquí. Estem molt satisfets i satisfetes, ja que hem pogut veure una gran evolució esquiant i hem après moltíssim, gràcies als monitors i monitores que ens han guiat i ensenyat. A la tarda, vam gaudir de les activitats de neu programades; d’una banda, trineus i dònuts (lliscadors inflables); d’altra banda, una excursió al bosc en bugui, on vam poder degustar una deliciosa xocolata calenta. A la nit, vam participar en un concurs de cançons, la lletra de les quals van ser creades per nosaltres, i coreografies. El punt màxim de diversió el vam experimentar a la discoteca, la nit del divendres, on ho vam donar tot!
El dissabte va ser un dia molt especial, ja que algunes famílies van venir a La Molina per assistir a la cursa eslàlom, en la qual vam participar per grups d’esquí. Quina il·lusió! A més a més, també ens van acompanyar en el repartiment de premis de la mateixa cursa.
Mai oblidarem aquesta estada i tot el que ens ha aportat a escala personal.
Els alumnes de 5è hem fet una estada de tres dies a la Molina. Hem gaudit des de fer iniciació amb la practica de l’esquí fins a a acabar baixant pistes verdes i blaves amb l’emoció a flor de pell. Han estat dies de riure i conviure amb els companys i professors. També hem tastat el famós trinxat de la Cerdanya i la secallona; hem baixat amb trineu, amb donuts lliscants i ens hem escalfat amb xocolata i melindros.
Amb alegria i alhora amb nostalgia ens acomiadem fins l’any vinent.