Malgrat les dificultats i les diferències, sempre tindrem els nostres companys

El nostre viatge a Madrid es va iniciar a la matinada del 28 d’abril, sense saber que una hora abans d’arribar al nostre destí tot el país es quedaria sense llum. Incomunicats de les nostres famílies i plens d’incertesa, sense poder realitzar algunes de les activitats programades, ja que tot era tancat, ens vam dirigir al parc d’El Retiro sense gaires expectatives sobre el viatge. Però dins de tots aquests dubtes i pors, tot el grup ens vam unir i vam saber superar una situació sense aparells electrònics i lluny de casa que, si ens l’arriben a explicar abans, no ens ho hauríem pas cregut. Fins i tot vam gaudir d’aquest primer dia, donant-nos suport entre nosaltres com una família. Ara bé, no podem negar l’esclat d’alegria que va envair tot l’hotel a quarts de dotze de la nit quan la llum va tornar i semblava indicar que aleshores començàvem oficialment el viatge.

Després d’haver-nos perdut l’esperada visita al Museo del Prado, encara no teníem clar si podríem reprendre la resta de les activitats. En un principi era el dia de l’Estadi del Santiago Bernabéu, la ruta dels Àustries i el musical, però les cancel·lacions es mantenien i no teníem res garantit. Per aquest motiu ens vam apropar a la catedral de l’Almudena i a la plaça del Palau Reial, però de cop i volta una trucada ens va confirmar que tot tornava a la normalitat; ens dirigíem al camp del Reial Madrid, coneixíem els racons i els edificis més emblemàtics del centre i acabàvem el dia amb uns bons riures i el ritme que s’apoderava de nosaltres amb les cançons de Mamma mia.

Finalment, era el dia més esperat de tots, el de la Warner! Totes les expectatives es van complir entre atraccions i emocions fins que ens vam quedar sense energia. Ja de tarda era el moment de fer el trajecte de tornada, cansats per tot allò que havíem viscut i que no podríem oblidar. Havia estat un viatge per conèixer la capital espanyola; tanmateix, es va convertir en el viatge que ens va ensenyar que, malgrat les dificultats i les diferències, sempre tindrem els nostres companys.

Acte de Graduació – Promoció Ad Nova

Arriba un dels moments més esperats i, alhora, més emotius del curs: l’acte de graduació de la promoció Ad Nova. Una jornada per recordar, celebrar i acomiadar-se d’una etapa clau en la vida dels nostres alumnes.

L’acte va ser un viatge carregat d’emocions. Hem tingut parlaments plens de gratitud, records i bons desitjos, a càrrec d’alumnes, docents i famílies. També hem gaudit de vídeos especials, reculls de moments viscuts que han deixat empremta en la memòria de tots i que ens arranquen somriures, llàgrimes i aplaudiments.

La música hi ha tingut un paper protagonista, com a fil conductor d’un vespre que farà vibrar el cor de tots els presents. A més, hem descobert talents amagats entre l’alumnat que, amb valentia i emoció, s’han posat davant del públic per compartir la seva creativitat.

És moment de donar les gràcies. A les famílies, per ser-hi sempre, per acompanyar, escoltar i creure. A l’escola i a tot l’equip docent, pel compromís, l’exigència i l’estima. I als veritables protagonistes: a tot l’alumnat de 2n de batxillerat, que ja heu tancat una etapa per començar-ne una de nova.

Per això el nom de la promoció no podria ser més encertat: Ad Nova — cap al que és nou, cap al futur, cap als somnis que us esperen. Avanceu-hi amb il·lusió, valentia i autenticitat. Aquesta sempre serà casa vostra.

Enhorabona, promoció Ad Nova!

L’alumnat de 2n de batxillerat hem visitat la UAB!

El passat 13 de febrer l’alumnat de segon de batxillerat va tenir l’oportunitat de visitar la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) durant el matí. A les 8 marxaren de Reus, i ben aviat a les 10, ja esmorzats, eren llestos per començar amb la visita.

 
De la mà d’un estudiant de tercer de carrera, van poder conèixer les instal·lacions, serveis i les facultats que la determinen. També els va compartir algunes curiositats i característiques destacades de la universitat.

 
Durant el recorregut, el grup de segon van descobrir els múltiples avantatges que la UAB disposa pels universitaris i, de segur, més d’un s’hi va veure passejant per aquells passadissos l’any vinent.

 
En acabar la visita guiada, participaren en una activitat més dinàmica per posar a prova la seva atenció. Guardonats els atents, els alumnes es van dispersar per les facultats per dinar i explorar la universitat segons els seus interessos particulars. Finalment, van retornar a Reus amb autobús, portant amb ells una visió més completa de les oportunitats que ofereix la UAB per al seu futur acadèmic.


Aquesta visita no només va permetre als alumnes conèixer de primera mà les instal·lacions i serveis de la UAB, sinó que també els va ajudar a imaginar-se en un futur ben pròxim com a estudiants universitaris. Els nois i noies de segon van gaudir molt, mentre que per d’altres fou una experiència considerablement motivadora de cara a la nova etapa que aviat els espera.

Felicitats Rubèn!

El dia 30 de novembre vam tenir el plaer d’acompanyar el nostre exalumne Rubèn Montes González  a l’acte de lliurament de les Distincions de les Proves d’Accés a la Universitat, que s’entrega als alumnes que a la convocatòria de les darreres PAU hagin obtingut una mitjana superior a 9 de la fase general. Cal recordar que el Rubèn va ser una de les dues notes més altes de tota la província.

Felicitats, Rubèn, i molta sort en la nova etapa universitària!

“El que passa a Madrid es queda a Madrid”

Els alumnes de 1r de BAT han anat de viatge de fi de curs a Madrid, els passats dies 8, 9 i 10 de maig. El primer dia va tocar llevar-se d’hora perquè el tren sortia a les 6:20. Després de dir els adeus pertinents, els alumnes van entrar a l’estació del Camp de Tarragona amb la tutora Mariló i la professora Ester. En poc temps ja eren a dalt del tren i van fer camí cap a Madrid, alguns van aprofitar el trajecte per dormir, parlar, jugar al mòbil, llegir o jugar a cartes i en 3 hores l’expedició Manyanet va arribar a l’estació d’Atocha de Madrid. A bon ritme, van visitar el congrés dels diputats i, poc després, el museu del Prado. Després de dinar van visitar el Santiago Bernabéu on, aquella mateixa nit, es jugava el partit de semifinals de la Lliga de Campions entre el Madrid i el Bayern. Per aquest motiu molts alumnes es van reunir en un bar per menjar un entrepà de calamars i veure el futbol.

L’endemà els alumnes van estar tot el dia al parc d’atraccions de la Warner. De 12 del matí a les 8 de la nit. El dia va ser espectacular i els més valents van poder muntar-se a diverses atraccions plenes de “loopings” i descensos a velocitats enormes. 

L’últim dia els alumnes van poder gaudir d’una estona de temps lliure on van comprar records de la capital. A les 12:35 h tenien hora al Palacio Real i l’Ester els va fer de guia per les sales que els va ser permès visitar. Després de dinar els esperava el Reina Sofia on els va meravellar la immensitat del Guernica i on els altres quadres d’estil surrealista els van deixar atònits. Després d’aquesta visita cultural, van caminar fins al Parque del Retiro on molts van aprofitar per estirar-se a la gespa i descansar, ja que molts estaven cansats de tant caminar. No van tenir massa temps, perquè a les 20:00 h un tren els esperava en direcció al Camp de Tarragona. L’arribada va ser a les 23:30 h i el trajecte va ser molt divertit, perquè en un mateix vagó hi estava gairebé tota la classe i tothom va participar d’una conversa plena de bromes. 

En arribar, només ens van quedar sentir les paraules de la nostra tutora: “El que passa a Madrid es queda a Madrid”.

 

El col·legi Pare Manyanet per a mi és una segona família, hi he cursat parvulari, primària, l’ESO i actualment el batxillerat; és a dir, m’ha vist créixer i madurar.

Crec que per a una bona educació és primordial que els infants se sentin a gust i trobin el seu lloc, i en aquest centre això és fàcil fer-ho.

Compten amb un professorat d’excel·lència en totes les etapes, on t’ajuden i t’acompanyen en tot moment, hi ha un vincle entre l’alumnat i els professors. També és important mencionar que no només ens eduquen acadèmicament, sinó que alhora ens ensenyen a ser millors persones a través de valors com la generositat i l’empatia.

Per aquests motius, la meva família avui en dia continua confiant la meva educació al Pare Manyanet, perquè saben que és el millor per a mi.

Unai Úbeda Tabera – Estudiant de batxillerat al Pare Manyanet