Primera Comunió plena de nervis, però també de molta il·lusió.
El 9 de maig de 2025, el dia de la nostra Confirmació, serà una data que no oblidarem mai. Ja sigui per la llarga i completa preparació de dos anys de catequesi, els nervis i l’emoció d’aquell dia o la felicitat en rebre l’Esperit Sant, ara bé, estàvem completament satisfets de nosaltres. Havíem completat el nostre repte: realitzar els tres sagraments d’iniciació cristiana: el Baptisme, la Comunió i, finalment, la Confirmació.
L’eucaristia va ser molt bonica. Ens van convocar mitja hora abans de la cerimònia per tal de preparar-nos una mica més, ja que tots teníem una part important de participació en la missa. Tots quan vam arribar havíem de seure a la dreta del padrí/na. Perquè és una referència de com està Jesús assegut al cel, a la dreta de Déu Pare.
Quan va començar la celebració ens vam posar tots drets per donar la benvinguda als sacerdots i a l’arquebisbe Joan Planelles. Després, per torns, vam pujar a l’altar per llegir petits textos com monicions, lectures, ofrenes, salms, etc. I uns altres van oferir a l’arquebisbe el pa i el vi de la missa, un ciri i un centre de flors. També ens van acompanyar uns professors i catequistes amb instruments i cants. La música sonava molt bé amb un tambor africà, guitarres i veus agudes. Ho van fer magnífic.
Després de la lectura de l’Evangeli, va haver-hi la crida, van dir tots i cadascun dels nostres noms, en sentir el nostre ens havíem de posar drets i dir “Soc aquí”: Amb això el que fèiem era dir que estàvem segurs de la nostra decisió i que érem allí per confirmar-nos.
Seguidament, l’arquebisbe Joan Planelles ens va donar la benvinguda a la cerimònia i ens va parlar una mica sobre el gran pas que donàvem, que és l’últim sagrament de la iniciació cristiana. Després, alguns dels nostres companys van pujar al faristol per llegir unes monicions, entremig de les lectures cantàvem alguna cançó animada per la magnífica colla de cantors i músics que ens van acompanyar durant tota la celebració.
Finalment, va arribar el moment de la crismació, que consisteix en el fet que l’arquebisbe amb el sant oli, anomenat crisma, ens ungeix amb una creu el front. En aquell moment vam pujar al presbiteri d’un en un amb el nostre padrí/na, quan arribaves davant de l’arquebisbe et deia les paraules “Rep el signe del do de l’Esperit Sant” i nosaltres havíem de respondre “Amén”. Havíem dit 24 joves un Sí a Crist.