HISTÒRIA DEL PARE MANYANET DE REUS
El P. Manyanet conegué i estimà entranyablement la ciutat de Reus. A la ciutat, moltes persones eren coneixedores i valoraven la seva bondat i la seva obra. Potser, va ser aquesta la raó per la qual, l’any 1894, el P. Manyanet la va escollir per traslladar la seva comunitat religiosa de Cambrils i construí un col·legi a què va dedicar, com era el seu costum, al patró de la ciutat, Sant Pere Apòstol. El P. Manyanet estava convençut que es tractava d’una obra per a la glòria de Déu i de la Sagrada Família, i un bé per a les famílies de la ciutat de Reus.
La casa dels Srs. Morlius- Prius , primer, i la dels Srs. Solé, Montseny, Castellví i Domènech Grau, més tard, varen fer possible l’alçament de l’edifici que l’octubre de l’any 1895 va obrir les portes de les seves aules a un centenar d’alumnes.
Al llarg del primer terç del segle XX, com recull el llibre “La historia gráfica de Reus contemporáneo I” (1803-1939), “los Padres”, com era conegut entre els reusencs, es convertí en la institució més important d’ensenyança privada masculina, tant per als fills de la petita i mitjana burgesia i d’artesans ben posicionats com per als fills de propietaris rurals dels voltants que hi mantenien relacions econòmiques.
Més tard, “los Padres” van construir un nou edifici d’estil clàssic i d’una sola planta al carrer Ample, on s’impartirien classes des d’educació elemental fins a estudis superiors (segona ensenyança i comerç). L’any 1905, aquest nou col·legi comptava amb 305 alumnes dels quals una trentena eren interns.
Les circumstàncies històrico-polítiques que va viure el país des de l’any 1895 al 1971 van marcar i condicionar la presència i l’activitat de pastoral dels Fills de la Sagrada Família en la ciutat de Reus.
Es poden distingir tres etapes: una primera (1895-1939), en què el col·legi fou cremat i totalment destruït i en la qual, també, varen morir quatre sacerdots de la comunitat religiosa; una segona (1939-1947), en què la Congregació, en època de postguerra, va intentar reorganitzar el Col·legi de Sant Pere Apòstol en uns locals del Raval Robuster, però, malgrat tots els esforços emprats i la bona voluntat, aquests no hi reunien les condicions adequades. I, finalment, la tercera, que s’inicia l’any 1971, quan el col·legi es trasllada a la carretera de Montblanc a prop de l’ermita del Roser, de què rebrà el nom de Nostra Senyora del Roser.
L’actual col·legi Pare Manyanet, que fou inaugurat el 14 de desembre de 1991, és l’hereu de l’antic Sant Pere Apòstol (1895) i de la presència ininterrompuda dels Fills de la Sagrada Família a la ciutat; tanmateix, és essencialment hereu del caràcter espiritual i pedagògic de la figura de Sant Josep Manyanet qui va ser canonitzat pel Papa Joan Pau II l’any 2004 i qui representa per a tota la Comunitat Educativa del nostre centre l’inspirador d’una pedagogia: “La Pedagogia del l’Evangeli de Natzaret”, com la va definir el Sant Pare, que té un caràcter propi i un estil identificatiu i significatiu.
Aquesta escola, com la resta d’escoles del Pare Manyanet esteses arreu del món, promou la formació completa dels alumnes d’acord amb una concepció integral de l’home, de la vida i del món. És i vol ser, al mateix temps, una llar i una escola, de manera que els alumnes, tal com va fer Jesús a Natzaret, aconsegueixin un creixement integral i harmònic i es preparin per a participar activament en la transformació i millora de la família i de la societat.
