El 9 de maig de 2025, el dia de la nostra Confirmació, serà una data que no oblidarem mai. Ja sigui per la llarga i completa preparació de dos anys de catequesi, els nervis i l’emoció d’aquell dia o la felicitat en rebre l’Esperit Sant, ara bé, estàvem completament satisfets de nosaltres. Havíem completat el nostre repte: realitzar els tres sagraments d’iniciació cristiana: el Baptisme, la Comunió i, finalment, la Confirmació.

L’eucaristia va ser molt bonica. Ens van convocar mitja hora abans de la cerimònia per tal de preparar-nos una mica més, ja que tots teníem una part important de participació en la missa. Tots quan vam arribar havíem de seure a la dreta del padrí/na. Perquè és una referència de com està Jesús assegut al cel, a la dreta de Déu Pare.

Quan va començar la celebració ens vam posar tots drets per donar la benvinguda als sacerdots i a l’arquebisbe Joan Planelles. Després, per torns, vam pujar a l’altar per llegir petits textos com monicions, lectures, ofrenes, salms, etc. I uns altres van oferir a l’arquebisbe el pa i el vi de la missa, un ciri i un centre de flors. També ens van acompanyar uns professors i catequistes amb instruments i cants. La música sonava molt bé amb un tambor africà, guitarres i veus agudes. Ho van fer magnífic.

Després de la lectura de l’Evangeli, va haver-hi la crida, van dir tots i cadascun dels nostres noms, en sentir el nostre ens havíem de posar drets i dir “Soc aquí”: Amb això el que fèiem era dir que estàvem segurs de la nostra decisió i que érem allí per confirmar-nos.

Seguidament, l’arquebisbe Joan Planelles ens va donar la benvinguda a la cerimònia i ens va parlar una mica sobre el gran pas que donàvem, que és l’últim sagrament de la iniciació cristiana. Després, alguns dels nostres companys van pujar al faristol per llegir unes monicions, entremig de les lectures cantàvem alguna cançó animada per la magnífica colla de cantors i músics que ens van acompanyar durant tota la celebració.

Finalment, va arribar el moment de la crismació, que consisteix en el fet que l’arquebisbe amb el sant oli, anomenat crisma, ens ungeix amb una creu el front. En aquell moment vam pujar al presbiteri d’un en un amb el nostre padrí/na, quan arribaves davant de l’arquebisbe et deia les paraules “Rep el signe del do de l’Esperit Sant” i nosaltres havíem de respondre “Amén”. Havíem dit 24 joves un Sí a Crist.

Els passats 26 i 27 d’abril i 10 de maig, 35 nens i nenes de 3r de Primària van rebre el sagrament de la Primera Comunió.

Durant dos anys, s’han estat preparant amb les seves catequistes, cada dimecres, per aquest moment. Junts han après més sobre Jesús i la seva vida, però també dels seus valors per a ser millors persones i bons cristians. 

El dia de la Primera Comunió estava ple de nervis, però també de molta il·lusió. La cara dels infants reflectia les ganes d’aquell moment. Acompanyats de les seves famílies i amics, van gaudir de la cerimònia, van participar activament llegint i contestant les preguntes del Padre Juan, per a, finalment, rebre el cos de Jesús dins seu. Va ser un dia molt emotiu i que recordaran sempre. 

Del 22 al 29 d’abril, la nostra escola ha viscut amb intensitat i il·lusió la Setmana Cultural 2025, un espai de trobada, creativitat i reflexió que ha omplert passadissos i aules d’art, literatura, música i valors.

Amb el lema que ens acompanya aquest curs —«La cultura és la suma de totes les formes d’art, d’amor i de pensament, que, en el curs de segles, han permès a l’home ser menys esclavitzat» (André Malraux)—, hem volgut oferir als nostres alumnes experiències significatives que enriqueixin la seva formació integral, en coherència amb la nostra identitat cristiana i compromesa amb el creixement personal i col·lectiu.

La setmana ha comptat amb una gran diversitat d’activitats: des de concursos de poesia, lectura i ortografia, fins a contacontes, gimcanes, concerts, teatre en anglès, tallers artístics, xerrades culturals i actes emblemàtics com els Jocs Florals, que enguany han arribat a la seva XXIX edició amb una gran participació i emoció compartida amb les famílies.

Els més petits han gaudit amb representacions com la Llegenda de Sant Jordi o el projecte “L’art per un forat”, mentre que els més grans han viscut experiències enriquidores com l’escape room “El llibre perdut”, la visita al Museu d’EP o la gimcana cultural a la plaça Mercadal. També hem tingut el privilegi d’escoltar veus inspiradores com les de l’artista Òscar Insa, el Germà Michel, l’autora Cinta Arasa o la Carme Aguilar.

A més, el vessant solidari no hi ha faltat: la venda de roses de Sant Jordi ha contribuït a la tasca del Manyanet Solidari, tot unint cultura i compromís.

Des de l’escola volem agrair l’esforç i la implicació de tot el professorat, l’equip de suport, els col·laboradors externs i, sobretot, dels nostres alumnes, autèntics protagonistes d’aquesta setmana que ens recorda que la cultura és camí de llibertat, bellesa i esperança.

Aquest any la setmana cultural serà just tornant de vacances de Setmana Santa, un bon moment perquè tot l’alumnat s’endinsi i gaudeixi de les activitats i cites culturals durant aquestes dues pròximes setmanes.

Cal recordar que, la nostra setmana cultural, engloba diferents actes enfocats a enfortir la nostra cultura i la nostra llengua, un aspecte fonamental en l’educació integral del nostre alumnat. 

Cal tenir en compte que totes les activitats que es duen a terme estan programades amb criteri i pensades per animar, divertir i transmetre coneixements a tot l’alumnat, sigui de l’edat que sigui.

Destacar els Jocs Florals que realitzen des de secundària i Batxillerat, que aquest any arriba a la seva 29a edició. Un acte emblemàtic i ple d’emoció tant per l’alumnat, com pels docents i les famílies. Un acte que estarà obert a les famílies el pròxim divendres 25 d’abril a les 19:00 hores de la tarda. Abans, tot l’alumnat seleccionat, exposarà en diferents dies la seva obra als companys/es i als docents, que decidiran quines són les obres seleccionades per participar a la final d’aquesta edició. 

Per altra banda, també ens omple d’orgull poder continuar celebrant la manifestació sardanística, que arriba a la seva 21a edició aquest 2025. Un acte molt nostre, on participa tot l’alumnat de l’escola des de l’etapa d’educació primària fins a Batxillerat. Amb aquesta manifestació es pretén remarcar la importància de la sardana, dansa patrimonial de la nostra cultura. Aquest acte es durà a terme el dimecres 23 d’abril, diada de Sant Jordi, a les 12:00 del matí i serà, també, obert a totes les famílies, que en el moment oportú, podran participar d’una sardana conjunta entre tot l’alumnat, professorat i famílies.

Per acabar, volem destacar la ja tradicional exposició artística que es duu a terme durant aquesta jornada a les etapes d’educació infantil i primària. Aquesta, es podrà visitar el dilluns 28 d’abril a partir de les 17.00 hores. Un museu que omple els passadissos de tot el col·legi d’obres d’art i creacions que cada alumne ha elaborat amb molt d’amor i entusiasme.

Quedeu tots i totes convidats/des a aquests actes, que esperem hi participeu amb la mateixa il·lusió amb la qual tot el professorat i personal del centre ho hem preparat.

Recordeu que podeu consultar tot el programa en detall i que ens podeu seguir a les xarxes socials on anirem penjant totes les activitats que es duen a terme.

El passat 16 de març, l’AMPA de l’escola va organitzar la tradicional calçotada, una de les activitats més esperades per tota la comunitat escolar. Tot i que el temps no va acompanyar gaire i va ploure durant el matí, l’esdeveniment va continuar endavant amb molt bon ambient i ganes de passar-ho bé.

Com cada any, es va celebrar el concurs de salsa romesco i el concurs de pastissos, on les famílies de l’escola van poder demostrar la seva creativitat i les seves habilitats culinàries. Els calçots, que no van faltar, es van poder gaudir gràcies als porxos de l’escola, on vam trobar refugi de la pluja, però sense perdre l’esperit de la festa.

El concurs de salsa romesco va ser tot un èxit, amb moltes famílies participant i oferint delicioses salses, i els pastissos casolans eren boníssims. La tasca del jurat va ser complicada, però finalment es van premiar les millors elaboracions en ambdues categories.

Aquesta calçotada no va ser només una bona oportunitat per menjar bé, sinó també per passar una estona agradable amb les famílies, mestres i alumnes de l’escola. 

L’AMPA va aconseguir, una vegada més, crear un ambient de germanor i diversió, malgrat la pluja.

GRÀCIES, AMPA!

Aquest 2025 és l’any del jubileu, i el lema és “PELEGRINS D’ESPERANÇA”, per això la XX trobada porta el títol: “SEMBRADORES DE ESPERANZA, EDUCACIÓN Y FAMILIA”.

El divendres 14 de març, a la tarda, vam començar un viatge cap a l’esperança.

La trobada aquest any era a l’escola d’Alcobendas, Madrid, i va comptar amb la participació de tots els equips de pastoral de les diferents escoles Pare Manyanet.

La Comunitat de Madrid i la pastoral ens van acollir com si fóssim una gran família: sopars, esmorzars, dinars, bones estones…, com a casa.

El dissabte 15 va ser intens, emotiu i ple de bons moments:

A les 8:15 ens vam trobar a la capella per a fer una oració, tots junts, en família, i tot seguit l’esmorzar ens esperava.

L’activitat va començar a les 9:00 amb la benvinguda, on ens van repartir diferents materials i ens van barrejar en 3 equips de treball: llavors, terra i torreta, i tots junts vam esdevenir llauradors d’esperança.

Tot seguit, a les 9:30, van fer 3 xerrades d’uns 30 minuts cadascuna, amb 3 ponents d’àmbits diferents:

• “Un mundo necesitado de esperanza” el ponent és pare de l’escola d’Alcobendas, Javi Nieves, locutor de ràdio espanyol d’una llarga trajectòria professional, el qual és conegut especialment pel programa de la Cadena 100 «Bon dia Javi Nieves» el qual porta en emissió des de 2006.
• “Jóvenes en busca de esperanza” el ponent va ser Abel de Jesús Hernández, professor de l’E.S.O. de religió i youtuber.
• “Cristo, razón de nuestra esperanza”, el ponent va ser el germà Pablo Jorge, fill de la congregació de fills de la Sagrada Família, Pare Manyanet.

Després d’un petit refrigeri, ens vam separar per grups i vam fer 3 tallers diferents a càrrec d’exalumnes i membres del grup de joves, i membres de la comunitat educativa i pastoral:

• “Herramienta  para la esperanza”, a càrrec dels mestres Eli Rivera i Dani Ramos, on en la foscor vam trobar aquella abraçada d’esperança, que ens omple d’emocions i ens reconforta.
• “Sí, hay esperanza en los jóvenes”, Álex González i Sara Porras, exalumnes i membres del grup de joves de l’escola ens van fer sentir que l’esperança la podem trobar sempre en els moments i situacions més petites. 
• “Buceando en un mar de esperanza”, Angela Calleja, exalumna i cantautora ens va acompanyar i guiar en aquest taller,  vam anar a la capella a les fosques, on amb la companyia de tots, vam trobar la llum de l’esperança que ens fa pujar a la superfície i ens guia cap a ser bones persones i ajudar als altres. 

La cirereta del pastís va ser un concert-oració a càrrec de la cantautora Paola Pablo que amb les seves cançons ens va omplir d’esperança.

Tots junts van celebrar l’eucaristia acompanyats del cor d’Alcobendas, en finalitzar vam fer un dinar de germanor, on vam compartir totes les experiències viscudes.

A la tarda ens van acompanyar a visitar la catedral de l’Almudena i la cripta, i després vam fer un passeig pels carrers de Madrid.

El sopar ens esperava i tot seguit a joca, perquè l’endemà ens havíem d’aixecar aviat per agafar el tren de tornada a casa. Pel camí ens vam trobar neu i aigua, un cap de setmana molt intens, bonic i emotiu, i la companyia la millor.

El passat 13 de febrer, la senyoreta Imma Farré de secundària, es va jubilar. Va ser molt emotiu i emocionant. Tots els alumnes de l’ESO i BAT li vam fer un passadís on la vam aplaudir fins al pati. Al pati li vam donar un ram de flors i un àlbum amb dedicatòries dels alumnes i dels seus companys d’etapa. 

L’Imma és una persona molt estimada i important per a nosaltres. Va ser cap d’estudis durant vint-i-un anys i ha treballat a l’escola durant gairebé trenta-vuit anys. Per les seves classes d’anglès hi han passat moltíssims alumnes i és per això, que volem fer-li unes preguntes:

Imma, recordes el teu primer dia a l’escola? Què ens pots dir sobre el teu primer dia?

Sí, recordo els primers dies molt bé. Vaig començar al “Roser” l’any 1989, el que ara és l’IES Gabriel i Ferrater. Del 1973 al 1991, l’edifici va ser ocupat per l’Escola de la Sagrada Família, fins que l’escola es va traslladar al nou edifici, el que ara és l’Escola Pare Manyanet. Vaig veure posar la primera pedra i vaig ajudar a fer el trasllat. 

Recordo estar nerviosa i una mica espantada, era molt joveneta i sense gaire experiència, però vaig arribar amb molta il·lusió i ganes de fer-ho molt bé. De fet, l’únic suport que tenia en aquells temps era el llibre d’anglès que havia de fer servir i els ànims d’alguns companys. 

El primer any sempre costa, però després vas construint el teu camí i aprenent dels teus errors. Sempre estaré agraïda per la gran oportunitat que el director que hi havia, el Pare Sorribes, em va donar. 

Quins consells donaries a un/a professor/a que acaba d’entrar? 

No sé si seran consells, però crec que la clau està a ser vocacional, en posar entusiasme en tot el que es fa i mostrar-se proper, en començar cada classe amb un somriure i crear un clima de confiança. Que els alumnes sàpiguen que poden comptar amb tu, amb la teva ajuda, que se sentin valorats i respectats. És difícil, però amb paciència i constància s’aconsegueix. Els alumnes han de saber que tu també estàs aprenent molt d’ells i d’elles, i així és. He après moltes coses gràcies als alumnes i les alumnes.

Recordes algun moment molt especial i emotiu durant la teva etapa com a docent? 

Molts moments emotius. Tinc grans records de les trobades amb exalumnes. Fa poc en vaig viure una d’especial, concretament de la promoció del meu fill, Andreu. Vaig poder comprovar com aquests exalumnes encara recordaven el seu pas per l’escola i volien compartir la seva vida amb nosaltres. Va ser un orgull saber que alguns dels seus fills ja estaven a l’escola i que d’altres també hi anirien quan nasquessin, els portarien al Manyanet, l’escola que els va veure créixer.

I… tot i que costa parlar d’això… algun moment dur? 

Al llarg de tants anys, és veritat que algun moment dur has de viure, però els bons han pesat  moltíssim més que els no tan bons i fa que te n’oblidis aviat. També, perquè en aquests moments difícils sempre vaig trobar el suport de tots els meus companys i amics que, incondicionalment, em van ajudar a superar-los amb rapidesa.

L’educació ha canviat molt de quan vas començar a ara: ordinadors, Classroom, competències específiques, LOGSE, LOE, LOMLOE. LOMCE… tu sempre has estat al dia, com ho has fet? Se t’ha fet dur?

Vaig passar de l’època en què no hi havia tecnologia a la invasió d’aquesta. Em vaig haver de “posar les piles” i reciclar-me any rere any. He atabalat força a alguns companys/es de feina que en sabien molt i que amablement m’han ensenyat a posar-me al dia. Els hi dono les gràcies per la paciència que han tingut. 

La veritat és que no em va costar gaire treballar amb ordinadors, sempre m’ha agradat aprendre coses noves i la tecnologia és una d’elles. Potser, el pitjor va ser haver d’adaptar-nos a tants canvis en l’ensenyament, a tantes noves lleis, a tanta burocràcia.

Els alumnes diuen que els teus projectes eren sempre molt “guays” i que ets una inspiració per a més d’un/a company/a, com aconseguies motivar tant als alumnes? Quin és el teu truc?

No hi ha cap truc, crec. Primer de tot, has d’estar tu motivat i entusiasmat amb el que fas. Has de pensar en què els alumnes no només han d’aprendre, també han de gaudir amb el que fan. Tampoc és tan difícil captar la seva atenció fent activitats diferents, que els agradin, on puguin ser creatius, on el que han estudiat tingui una finalitat pràctica. 

He tingut la sort d’estar en una excel·lent escola i de tenir uns alumnes i uns companys/es genials, els quals m’han facilitat enormement la meva feina. Potser el truc també està en l’afecte que els hi tinc a tots ells.

Per acabar Imma, si haguessis de dir tres característiques indispensables per ser un/a bon docent, quines serien?

No sé si amb tres n’hi haurà prou, però ho intentaré. 

En primer lloc, el respecte. La primera paraula que deia sempre a la tutoria era aquesta: respecte. Els alumnes són tots diferents i tots es mereixen ser respectats i valorats pel que fan, sigui molt o poc. 

Una altra seria no menysprear mai la feina d’algú, es pot reconduir amb paraules amables, essent comprensiu, ajudant, no amb crítiques negatives. Saber escoltar els alumnes, allò que et volen dir o explicar és una eina que t’ajuda a crear un clima de confiança.

Finalment i crec la més important, ser feliç amb el que fas, sentir-te realitzat. La felicitat es transmet i es contagia. Els alumnes noten el teu estat d’ànim i, és per això que sempre he intentat deixar els problemes personals a la “porta”.

Si alguna cosa més us puc dir, és que l’escola ha estat la meva vida durant tots aquests anys, un cúmul de vivències compartides on m’he sentit com a casa. Em costarà no trobar a faltar els alumnes, els companys i companyes i els amics, em costarà no veure’ls cada dia, però sé que he acabat una etapa i n’he de començar una altra de nova. Amb tot, sempre em consideraré part del Pare Manyanet.

Gràcies, Imma, et trobarem MOLT a faltar! Has deixat empremta a l’escola i als nostres cors! 

Com cada any, avui dia 30 de gener al migdia, al pati del col·legi, ens hem trobat tots: alumnat, professors, personal del centre i totes les famílies que ens han acompanyat, al voltant de la imatge d’un globus terraqüi realitzada per l’alumnat d’ESO i el professor Òscar Insa. 

Aquest any ho hem commemorat amb una jornada dedicada a promoure valors com la tolerància, la solidaritat i el respecte. Tot això sota el lema “La pau entre tots“.

La data coincideix amb l’aniversari de la mort d’una figura clau en la lluita pacífica pels drets humans com va ser Mahatma Gandhi.

Representants d’alumnes, professors, PAS, AMPA i direcció, han llegit i compartit un manifest per conscienciar-nos sobre la importància de la resolució pacífica dels conflictes i el compromís amb un món més just. 

Finalment, hem cantat tots junts la cançó “Tal vez” de Nil Moliner.