El passat 16 de març, l’AMPA de l’escola va organitzar la tradicional calçotada, una de les activitats més esperades per tota la comunitat escolar. Tot i que el temps no va acompanyar gaire i va ploure durant el matí, l’esdeveniment va continuar endavant amb molt bon ambient i ganes de passar-ho bé.

Com cada any, es va celebrar el concurs de salsa romesco i el concurs de pastissos, on les famílies de l’escola van poder demostrar la seva creativitat i les seves habilitats culinàries. Els calçots, que no van faltar, es van poder gaudir gràcies als porxos de l’escola, on vam trobar refugi de la pluja, però sense perdre l’esperit de la festa.

El concurs de salsa romesco va ser tot un èxit, amb moltes famílies participant i oferint delicioses salses, i els pastissos casolans eren boníssims. La tasca del jurat va ser complicada, però finalment es van premiar les millors elaboracions en ambdues categories.

Aquesta calçotada no va ser només una bona oportunitat per menjar bé, sinó també per passar una estona agradable amb les famílies, mestres i alumnes de l’escola. 

L’AMPA va aconseguir, una vegada més, crear un ambient de germanor i diversió, malgrat la pluja.

GRÀCIES, AMPA!

Aquest 2025 és l’any del jubileu, i el lema és “PELEGRINS D’ESPERANÇA”, per això la XX trobada porta el títol: “SEMBRADORES DE ESPERANZA, EDUCACIÓN Y FAMILIA”.

El divendres 14 de març, a la tarda, vam començar un viatge cap a l’esperança.

La trobada aquest any era a l’escola d’Alcobendas, Madrid, i va comptar amb la participació de tots els equips de pastoral de les diferents escoles Pare Manyanet.

La Comunitat de Madrid i la pastoral ens van acollir com si fóssim una gran família: sopars, esmorzars, dinars, bones estones…, com a casa.

El dissabte 15 va ser intens, emotiu i ple de bons moments:

A les 8:15 ens vam trobar a la capella per a fer una oració, tots junts, en família, i tot seguit l’esmorzar ens esperava.

L’activitat va començar a les 9:00 amb la benvinguda, on ens van repartir diferents materials i ens van barrejar en 3 equips de treball: llavors, terra i torreta, i tots junts vam esdevenir llauradors d’esperança.

Tot seguit, a les 9:30, van fer 3 xerrades d’uns 30 minuts cadascuna, amb 3 ponents d’àmbits diferents:

• “Un mundo necesitado de esperanza” el ponent és pare de l’escola d’Alcobendas, Javi Nieves, locutor de ràdio espanyol d’una llarga trajectòria professional, el qual és conegut especialment pel programa de la Cadena 100 «Bon dia Javi Nieves» el qual porta en emissió des de 2006.
• “Jóvenes en busca de esperanza” el ponent va ser Abel de Jesús Hernández, professor de l’E.S.O. de religió i youtuber.
• “Cristo, razón de nuestra esperanza”, el ponent va ser el germà Pablo Jorge, fill de la congregació de fills de la Sagrada Família, Pare Manyanet.

Després d’un petit refrigeri, ens vam separar per grups i vam fer 3 tallers diferents a càrrec d’exalumnes i membres del grup de joves, i membres de la comunitat educativa i pastoral:

• “Herramienta  para la esperanza”, a càrrec dels mestres Eli Rivera i Dani Ramos, on en la foscor vam trobar aquella abraçada d’esperança, que ens omple d’emocions i ens reconforta.
• “Sí, hay esperanza en los jóvenes”, Álex González i Sara Porras, exalumnes i membres del grup de joves de l’escola ens van fer sentir que l’esperança la podem trobar sempre en els moments i situacions més petites. 
• “Buceando en un mar de esperanza”, Angela Calleja, exalumna i cantautora ens va acompanyar i guiar en aquest taller,  vam anar a la capella a les fosques, on amb la companyia de tots, vam trobar la llum de l’esperança que ens fa pujar a la superfície i ens guia cap a ser bones persones i ajudar als altres. 

La cirereta del pastís va ser un concert-oració a càrrec de la cantautora Paola Pablo que amb les seves cançons ens va omplir d’esperança.

Tots junts van celebrar l’eucaristia acompanyats del cor d’Alcobendas, en finalitzar vam fer un dinar de germanor, on vam compartir totes les experiències viscudes.

A la tarda ens van acompanyar a visitar la catedral de l’Almudena i la cripta, i després vam fer un passeig pels carrers de Madrid.

El sopar ens esperava i tot seguit a joca, perquè l’endemà ens havíem d’aixecar aviat per agafar el tren de tornada a casa. Pel camí ens vam trobar neu i aigua, un cap de setmana molt intens, bonic i emotiu, i la companyia la millor.