Són les nou del matí, ens trobem al pati, van arribant membres de l’AMPA, bon dia! sí, d’això parlàvem, del bon dia que fa, crec que el millor dia des que participo en la calçotada, i d’això ja en fa uns anys. Aquest detall és el que ens marca el començament de la feina avui, la distribució de les taules, fa bon dia, així que decidim muntar les taules al pati, hi estarem bé. Ens hi posem, quanta gent hi ha apuntada?, prop de 440, doncs apa a vuit per taula, som-hi. Observo l’activitat, com formiguetes, anem posant les taules, els mantells de paper, les cadires. Tot ben compassat, ja portem uns anys, i es nota l’experiència.

Val, nou fileres de taules, que s’ompliran d’aquí a poques hores. Es munten un parell de taules extres pel concurs de salses, i una altra pel control de recollida de calçots. Gerres pel vi, a punt. Llistats dels apuntats, graelles, llenya, i el sol al seu lloc. Tot a punt, vols dir?, tot?, no!, falten els calçots!. Bé, no passa res, fem un entrepà, recuperem forces, i després anem a buscar els calçots.

Ja hi som, a cal pagès ens esperen els calçots, ben arrenglerats amb farcells de cinquanta. Obrim la porta de la furgoneta que hem passat a recollir abans, i apa, calçots cap a dins, de dos en dos, ben amuntegats, a punt de ser transportats.

Arribem a l’escola amb els protagonistes del dia, és celebrat pels allà presents, així que paga la pena una bona foto abans de baixar-los del mitjà de transport. Ara sí, llestos, o no, falten els altres protagonistes, les famílies. Va que s’ha acabat la missa, ja podem obrir portes!

El pati es va omplint, i ja comença a fer-se la cua per recollir els calçots, va comencem!. Individualment, per parelles, per grups, per famílies, van passant, i vas veient com aquell munt de calçots va minvant, mentre t’arriba la flaire dels que ja han estat recollits i comencen a ser cuits. Els veïns contents pel fum, tant com ho estant els cuiners i cuineres quan veuen arribar aquells plats de piscolabis i vermut, que prèviament han passat per davant la nostra taula de registre.

El camp del Natzaré es va buidant al mateix ritme que s’ha anat omplint, per acabar compensant els buits que hi ha a les taules dels patis. On els més petits ja juguen, això sí, amb la panxa plena, mentre els més grans comencen la festa.

L’ambient és agradable, i mentre acabem de menjar, els jutges, un representant de la comunitat, dels mestres, i dels pares i mares, posen a prova les salses presentades a concurs. I amb un tres i no res, ja tenim les dues guanyadores, que s’emporten un parell de premis ben bons, oli i fruit secs. A gaudir-ho!

La sobretaula s’allarga, no tan sols degut al bon temps, que també, sinó que la companyia d’uns bons postres, dolços de tota mena, i un aromàtic cafè, ajuden a la conversa. Entremig de les paraules creuades, comença a escoltar-se una veu que canta números, ei! és el bingo solidari! que durant una estona llarga entreté a petits i grans.

Arribats a mitja tarda, el pati es va buidant, a poc a poc el soroll de les converses, i el xivarri dels petits es va apagant, les taules i les cadires van tornant al seu lloc, i l’AMPA acabem de complir amb l’encàrrec de deixar el pati ben net, a punt per ser utilitzat l’endemà. Mentre, al Natzaré, els focs van consumint les brases, i les graelles s’amunteguen per ser desades, tot esperant que d’aquí a un any, els torni l’escalfor de la calçotada.