MIRANT ELS ESTELS

Portàvem tot el curs especulant sobre si podríem fer el viatge de final de curs. Finalment, va arribar la gran notícia que seria possible fer una sortida, però no el viatge a París. No ens va importar! Aniríem a Esterri d'Àneu,i de totes maneres, va ser una gran il·lusió quan ens ho van dir, ja que no en teníem gaires esperances.

En arribar, ja era l'hora de dinar i vam fer-ho tots junts, al sol i amb música; ens va anar molt bé per connectar amb la natura i sortir de les quatre parets per trencar amb la nostra vida quotidiana, de la rutina diària d'anar a l'escola. De tot el que hi vam fer, una de les activitats que més ens va agradar va ser el ràfting perquè havíem de treballar de manera cooperativa i ens permetia descobrir-nos els uns als altres, ajudant-nos; vam riure tots plegats i per nosaltres deixar-nos gaudir d'aquesta experiència va ser un regal que mai oblidarem.

Parlant de les activitats, una altra va ser l'excursió a l'estany de Sant Maurici que va ser molt gratificant, ja que ens va ajudar a poder valorar la natura, saber com funciona i cuidar-la com cal. A més, vam poder gaudir del paisatge i vam fer unes fotografies molt maques.
D'altra banda, ens vam sentir molt agraïts per l'autonomia que ens van donar els professors durant l'estança al càmping. Això ens va ajudar a relacionar-nos més entre nosaltres i sentir-nos lliures. A les
nits es van intentar fer diverses activitats per complaure tots els gustos, entre elles, mirar els estels.

Els dies van passar volant i quan vam adonar-nos-en ja érem de tornada. De totes maneres, hi havia sentiments oposats, estàvem molt tristos perquè marxàvem d'aquella naturalesa idíl·lica, però també
estàvem satisfets pel vincle que havíem creat amb els professors i amb els nostres companys.

No va ser París, però seran els nostres moments quan mirem els estels.